Santuari
Casa de colònies
Menjadors
Piscina gran
Pistes de bàsquet
Camps de futbol
Aparcament
Piscina petita
La granja
Pàgina principal
Activitats
Història
Com arribar-hi
Contacteu
Enllaços

 

Història d'El Collell (i IV)

BREU HISTÔRIA D'UN SANTUARI AMB HISTÒRIA
Les meves pedres, parets, claustres, tombes, cel·les, pergamins… Quanta devoció, cants, veus, alegries, tristeses, esperances i calamitats no guarden!

Monjos, capellans, santeros, reis, feligresos, pagesos, soldats, presoners, arquitectes i alumnes han teixit al llarg dels segles la història del santuari de Santa Maria del Collell.

ORIGENS: DAVALLADA / L'APARICIÓ
ESPLENDOR: ADMINISTRACIÓ I GOVERN / AMPLIACIÓ I SALVAGUARDA
DECADÈNCIA
EL SEMINARI-COL·LEGI: NOVA BASÍLICA / GUERRA CIVIL

EL SEMINARI-COL·LEGI
L’any 1851, un mestre de nens d’Aiguaviva, Pau Corbatera i el seminarista Joan Batallé, demanen al bisbe Florencio Lorente Montón autorització per retirar-se en l’aleshores miserable casa del santuari i dedicar-se allí a l’ensenyament de les primeres lletres i llatí per als qui sent pobres volguessin seguir la carrera eclesiàstica.

El bisbe determina convertir el vell santuari en seminari menor de la diòcesi i s’inicien les reformes.

Comencen les classes al Col·legi Sant Tomàs al Santuari de N.S. del Collell l’1 d’octubre de 1852, amb 23 alumnes que augmentaren fins a 80 durant el curs i dels quals 26 eren interns. El primer director fou el capellà Baudili Bayet.

El 1876, el bisbe Isidre Valls converteix el seminari en col·legi de segon ensenyament agregat a l’Institut Provincial de Girona, perquè els escolars que ho desitgessin poguessin fer els estudis de batxillerat de cara a una carrera civil.

D’aquesta manera, a finals del s.XIX, al Collell s’impartien quatre tipus d’ensenyament: primària, batxillerat, comerç i seminari. El 1942, les disciplines eclesiàstiques foren traspassades al Seminari de Girona. Amb la transformació de l’antic santuari en seminari i havent-hi personal suficient, els pabordes foren rellevats dels seus càrrecs.

El Papa Pius XI, el 1922, concedeix al Santuari de la Mare de Déu del Collell un importantíssim privilegi: el de poder cantar tots els dies “en memoria del hecho milagroso de la Aparición” la missa De Apparitione B.V. Mariae.

LA NOVA BASÍLICA
Després de la multitudinària festa de l’Aparició de 1914, els responsables del centre s’adonaren que l’antiga església era insuficient per encabir tots els feligresos i es decidí construir una nova basílica.

L’aleshores rector de l’establiment, Rdo Corcoy oferí l’obra a l’arquitecte, Josep Renom, exalumne del Collell. Per recaptar fons aparegueren dues publicacions: El butlleti del Santuari de Santa Maria del Collell i El propagador de la subscripció popular.

A la festa de l’Aparició de 1949 era solemnement inaugurat el nou temple.

Mossen Corcoy
Fou nomenat subdirector del col·legi el 1900, vicerector el 1905, i el 1918, en celebrar les noces de plata amb el professorat, el bisbe Mas i Oliver el distingí amb el títol de rector. Nomenat rector honorari el 1934, féu les funcions de director espiritual de l’internat fins al 21 de maig de 1950, data que morí.

Mosén Corcoy fou l’ànima i l’impuls en la construcció de la nova església. Entre els molts projectes que també féu realitat, hi ha la creació de l’ “Associació d’antics Alumnes” el 1922.

LA GUERRA CIVIL
El mes de juliol de l’any 1936, eren enderrocades les imatges dels altars, llevat la de la Mare de Déu, que en resultà intacta. El dia 27, a les dotze en punt del dia, el professorat abandonava el Collell.

Ocupat pels milicians, les instal·lacions serviren com a caserna d’instrucció per a unes quantes lleves. L’agost de 1938 comencen a ser utilitzades com a presó de “feixistes”, anomenant-se “Preventori L”.

Durant la guerra civil, 65 membres del Collell foren executats: 34 antics alumnes, 16 antics superiors, 4 religiosos, 11 professors, tres dels quals ho eren l’any 1936: Rvds. Benet Juli Arnau, Ramon Rodón Vaquer i Joan Font Giralt.

Soldados de Salamina
Gran èxit de vendes, Soldados de Salamina de l’escriptor Javier Cercas es basa en els fets ocorreguts al Collell el matí del 30 de gener de 1939.

Dels 1300 detinguts dins dels murs del santuari, 50 eren trets pels guàrdies del S.I.M. Formant en línia de cinc arribaren a 150 metres de la creu de terme. 48 caigueren a terra a l’antic camí de carro, sota el foc de les metralladores. Se n’escaparen només dos: Rafael Sánchez Mazas i Jesús Pascual.

ARRIBADA DE LA PAU
El Collell torna a obrir les seves portes a l’alumnat el curs 39-40.

El 25 d’octubre de 1953, 470 aniversari de l’Aparició, s’aplegaren a l’esplanada del santuari 12.000 pelegrins, esdevenint una de les jornades històriques del Santuari.

 

ç