BREU HISTÔRIA D'UN SANTUARI AMB HISTÒRIA
Les meves pedres, parets, claustres, tombes, cel·les, pergamins… Quanta devoció, cants, veus, alegries, tristeses, esperances i calamitats no guarden!Monjos, capellans, santeros, reis, feligresos, pagesos, soldats, presoners, arquitectes i alumnes han teixit al llarg dels segles la història del santuari de Santa Maria del Collell.
ORIGENS: DAVALLADA / L'APARICIÓ
ESPLENDOR: ADMINISTRACIÓ I GOVERN / AMPLIACIÓ I SALVAGUARDA
DECADÈNCIA
EL SEMINARI-COL·LEGI: NOVA BASÍLICA / GUERRA CIVILDECADÈNCIA
Als tres segles de la seva restauració, després d’un llarg període d’esplendor que esdevingueren una gran puixança per les nombroses rendes, hi ha incessants riuades de pelegrins que visitaven el santuari per l’extraordinària popularitat estesa més enllà de Catalunya. Després, arribà el seu eclipsi.Amb l’inici de la Desamortizació, a l’època de Godoy, els béns del Collell foren posats a pública subhasta el 1806.
Es crea un cos d’administració que depenia de l’autoritat de l’abat de Sant Pere de Besalú. El formaven el procurador de l’abat i quatre pabordes o obrers de les parròquies del Torn, Sallent, Mieres i Sant Miquel de Campmajor.
Béns posats a subhasta
- Masoveria i Casa- Hostal del Collell……..…..31.900 lliures
- Mas Prat de Sant Miquel de Campmajor.……20.600 lliures
- Molí de Sant Miquel de Campmajor……….… 4.500 lliures
- Casa i Camp de la Ferreria………………....... 4.000 lliures
- Camp i prat de la Paiola….....…………...…… 970 lliuresLa veritat és que, en alienar-se els esmentats béns, es fixaren pensions al 3% a favor del santuari, la qual cosa representava 1904 lliures de renda anual. Però l’Estat, a causa de la penúria econòmica, només pogué pagar l’anualitat corresponent a 1807.
Venudes les finques, l’escassesa d’ingressos i el no cobrar la renda anual que les devia l’Estat, provocà que a partir de l’any 1814 els mossens abandonessin el Santuari per regentar parròquies.
El 1825 només vivien al Collell un “santero” i un mossèn, Giralt. Al “santero” l’acomiadaren els administradors i al capella li suprimiren la dotació, deixant-l’hi les almoines de l’església.
El comprador de la masoveria s’havia reservat el dret d’entrada i sortida del clos del santuari i els porcs començaren a pasturar davant de l’església.
A més a més, es propagà la calumnia que els mossens del Collell estaven venent les joies, i els fidels deixaren d’aportar-hi diners. La davallada del santuari era absoluta i les seves portes es tancaven després de tres centúries d’esplendor.
