BREU HISTÔRIA D'UN SANTUARI AMB HISTÒRIA
Les meves pedres, parets, claustres, tombes, cel·les, pergamins… Quanta devoció, cants, veus, alegries, tristeses, esperances i calamitats no guarden!Monjos, capellans, santeros, reis, feligresos, pagesos, soldats, presoners, arquitectes i alumnes han teixit al llarg dels segles la història del santuari de Santa Maria del Collell.
ORIGENS: DAVALLADA / L'APARICIÓ
ESPLENDOR: ADMINISTRACIÓ I GOVERN / AMPLIACIÓ I SALVAGUARDA
DECADÈNCIA
EL SEMINARI-COL·LEGI: NOVA BASÍLICA / GUERRA CIVILTEMPS D’ESPLENDOR AL SANTUARI DEL COLLELL
Aixecat l’interdicte poc després de l’Aparició (1483), el Santuari del Collell cobra un esplendor assolit per molt pocs de la seva època. La seva fama desborda de seguida les comarques gironines fins arribar als encontorns de Tarbes i Tolosa.Davant la porta de l’Aparició arriben sense parar excaptius carregats de ferros i cadenes, penitents dels regnes de València i Sicília i onades interminables de romers amb els seus presents, que permeten ampliar a fons el vell priorat amb les grans construccions.
ADMINISTRACIÓ I GOVERN
Es crea un cos d’administració que depenia de l’autoritat de l’abat de Sant Pere de Besalú. El formaven el procurador de l’abat i quatre pabordes o obrers de les parròquies del Torn, Sallent, Mieres i Sant Miquel de Campmajor.Els pabordes eren escollits el dia de la Immaculada Concepció, en sortint de la missa major, sota el pòrtic de l’església. S’hi posaven vuit noms, dos de cada parròquia, dins d’unes boles tapades amb cera i introduïdes dins d'un bol ple d’aigua, la part superior perforada del qual permetia a un nen de pocs anys de ficar-hi la mà.
Entre les seves funcions, les cinc persones (procurador i quatre pabordes) estaven obligades a inventariar els béns del santuari. Tant els diners de la capella i els vestits, joies, ciris, robes, mobles, vitualles, bestiar i terres o altres béns i diners dipositats a la caixa de la casa. Així mateix, havien de portar els comptes dels ingressos: blat, oli, lli, llana i almoines.
Comunitat presbiterial
Componien la petita comunitat cinc mossens. Al capdavant hi figurava el capellà major, representant del prior (abat de Sant Pere de Besalú). També hi residien, al santuari, sis o set escolanets per a les funcions de cant i cor.Des de temps immemorial també hi estava allotjat, al Collell, el mossèn de Briolf.
“Santeros"
Eren homes reconeguts pels seus bons costums i fervorosa devoció mariana. La seva funció era fer la col·lecta dels donatius, generalment en espècies, mitjançant els quals sostenien amb honor i decència el cultes de les imatges venerades en ermites i santuaris.Els “santeros” anaven proveïts d’un salconduit del prior del santuari. Al Collell eren dos i la seva antiguitat es remunta als dies de la restauració del culte a l’església del Collell.
Baciners
Es donava el títol de Baciners de la Devota de Nostra Senyora del Collell a certes persones de confiança, habitualment propietaris o hisendats molt assenyalats pel seu fervor cap al Collell, la missió dels qual consistia a menar lo bací a les misses de les parròquies i eren també dipositaris de les almoines que els devots de la seva població els lliuraven per al santuari.Ermitans
Al nord del santuari s’hi aixecava la “Serra de la Cova”. Hi ha una gruta oberta sobre l’església de Ventatjol, quasi al cim de la muntanya.Els eremites vestien un “sayal” de llana, es cenyien la cintura amb una corda gruixuda i el seu calçat era el fang del camí. Tots els dies oïen missa matinal i pel costerut corriol pujaven a la seva cova oberta a la roca.
Un dels ermitans més populars fou Giovanni Sopare, conegut com fra Joan. S’instal•là a la cova de Ventatjol el 1675. Fou l’admiració de la comarca per les virtuts:
"Cada dia oïa devotament totes les misses que se celebraven al santuari i rebia amb molta freqüència els sants sagraments. Portava aspre cilici. Feia dejú tres dies a la setmana i només menjava hortalisses crues. No bevia vi, sinó una mica de vinagre amb què sucava el pa que pidolava. El seu llit era un farcell d’espígol i per capçal tenia una pedra. Cultivava una peça de terra contigua a la cova i mai no parlà amb cap dona ni s’escalfà amb foc"
Confraries
Hi ha documents que donen fe d’almenys tres confraries després de l’Aparició: Confraria de la Mare de Deu del Collell o de la Santa Devoció; Confraria del Roser i Confraria del Santíssim Nom de JesúsFestes religioses
- Immaculada Concepció (8 de desembre): Jornada en què tenia lloc l’elecció de pabordes.- Primer día de l’Any, per tal raó anomenat Ninou, és a dir, Any Nou: En motiu d’aquesta festa eren convidats els mossens del Torn i Mieres, a més d’altres mossens, per atendre la devoció dels fidels de la comarca que rebien els sants sagraments. A la tarda era cantada unes quantes vegades la salve, a petició dels devots.
- Anunciació de Nostra Senyora (25 de març): Festa Major del Santuari. Una multitud de vilatans de la comarca acudia al Collell a honrar la Mare de Déu amb el cant dels goigs, cobles i nadales. Els pabordes feien recapta de gran quantitat de vitualles i tenien cura de l’assistència de mitja dotzena de confessors. A principis del s. XVIII, aquesta festivitat fou traslladada al dia 8 de setembre, en què es festejava la Nativitat de la Mare de Déu.
AMPLIACIÓ DEL SANTUARI
En aquesta època florida, el Collell comptava amb dues mil lliures de renda. Els administradors veuen la necessitat d’ampliar la casa, no tan sols per oferir als seus estadants nous estances, sinó també per atendre les demandes d’hostatgeria dels romers i visitants.Així la capella es convertí en una església de dues naus i el monestir prengué la forma d’un ampli edifici de dos pisos, sense comptar-hi altres dependències.
Funcions hospitalàries i caritatives
Cap a l’any 1532 és inaugurada l’hostatgeria. Un manuscrit de 1690 n’explica el funcionament:“Los devots que venen en dita santa casa de moltes y diferents parts del mon, son hospedats y acollits amb molta caritat en les sales y cambres de dita casa segons la qualitat de quiscuna dels devots. Se dona també caritat y acolliment a tots peregrins y pobres”
SALVAGUARDA DE FERRAN EL CATÒLIC
Un dels documents més importants en la quasi mil·lenària història del Santuari és el document reial elaborat per Ferran II d’Aragó i V de Castella, arran de la sorprenent noticia de l’Aparició.La Salvaguarda de Ferran el Catòlic de 1493, atorgava al Collell els següents privilegis:
- Dret a asil, de manera que cap oficial sense ordre expressa del Reial Consell no pogués detenir cap persona dins del recinte del santuari, fins quaranta passos al voltant, amb l’excepció de casos criminals, reservant a la casa la jurisdicció civil.
- Prohibició de molestar, detenir, marcar i multar el prior, clergues, procuradors, “acaptadors”, “santeros”, baciners i domèstics del santuari, en qualsevol ciutat, vila o lloc de sobirania reial, en els quals, per altra banda, faculta la recol·lecció d’almoines per a la subsistència de la devota capella.
- Àmplia llicència als “santeros” de fer servir armes de qualsevol gènere, encara prohibides, de dia i de nit per a la defensa personal
- Concessió als anomenats “baciners” per ostentar a les seves cases banderes de salvaguarda.
- Franquícia de contribucions i gabeles de portes o “cartillajes”, pontatges i barques i als esmentats baciners, en particular exempció d’allotjar la tropa i d’anar a la guerra
Acaba el monarca imposant l’observança descrita de salvaguarda sota pena de mil florins d’or. I vetllaren pel compliment de la salvaguarda, no tan sols les altes jerarquies del Principat, sinó també els mateixos comandant militars en períodes d’ocupació. D’aquesta forma cap cos armant no penetrà el clos del Santuari, ni cap destacament ocupà els seus edificis, com es pogué comprovar durant els alçaments del Principat contra l’últim Felip austríac (1642-1652) i el primer Borbó (1705-1714)
Ferran el Catòlic, visità el Santuari?
Els historiadors com Constans consideren possible que el Rei Ferran el Catòlic visités el Santuari l’any 1496, després d’estudiar els itineraris que realitzà el monarca durant aquest any:“El 10 de septiembre de 1496, Fernando el Católico regresa de la capital rosellonesa a Girona, para asistir a los solemnes funerales que en la catedral gerundense se celebraban en sufragio de la madre de Isabel. La peregrinación al Collell pudo ser así durante el verano de 1496”.
La suposada visita del Rei, ja és recollida en un inventari del Collell de 1534:
“En la part esquerra del altar maior una ymage del rey Fernando ab una cortina y un coxi ab un scut reyal als peus”
ORIGENS: DAVALLADA / L'APARICIÓ
ESPLENDOR: ADMINISTRACIÓ I GOVERN / AMPLIACIÓ I SALVAGUARDA
DECADÈNCIA
EL SEMINARI-COL·LEGI: NOVA BASÍLICA / GUERRA CIVIL
