BREU HISTÔRIA D'UN SANTUARI AMB HISTÒRIA
Les meves pedres, parets, claustres, tombes, cel·les, pergamins… Quanta devoció, cants, veus, alegries, tristeses, esperances i calamitats no guarden!Monjos, capellans, santeros, reis, feligresos, pagesos, soldats, presoners, arquitectes i alumnes han teixit al llarg dels segles la història del santuari de Santa Maria del Collell.
ORIGENS: DAVALLADA / L'APARICIÓ
ESPLENDOR: ADMINISTRACIÓ I GOVERN / AMPLIACIÓ I SALVAGUARDA
DECADÈNCIA
EL SEMINARI-COL·LEGI: NOVA BASÍLICA / GUERRA CIVILORIGENS
La tradició explica la fundació del santuari com el fruit d’una promesa: “Un dels cavallers de la senyorial família Cartellà, que per ser-ho del castell de Falgons era amo i propietari del Mas Collell, devia acudir a pregar a la Mare de Déu sol·licitant la curació d’un fill seu greument malalt, amb la promesa de bastir una capella. Aconseguida la curació, el noble complí el promès i aixecà una ermita".El cert és que al s. XII s’establí al Collell una petita comunitat benedictina amb la finalitat de realçar el culte a la Mare de Déu.
El document més antic que dóna fe del priorat de Santa Maria del Collell és de l’any 1198. El primer prior del santuari, Andreu, amb el vist i plau de la comunitat del Collell i l’autoritat de Sant Pere de Besalú, admet com a monjo Cardona de les Preses.
En els primers temps, les dependències del santuari eren, si fa no fa, el claustre major i menor, ambdós en comunicació amb l’església, les cel·les dels monjos i el refetor. El temple de Santa Maria era una construcció romànica, d’una sola nau.
Presidia l’altar major la mateixa imatge que avui es venera i que el 1600 fou descrita així:
“És de fusta antiquíssima. És asseguda i té el vestit pintat de vermell i blau. Fa quatre pams d’alt. Té assegut el Fill enmig de la falda, el qual dóna la benedicció amb la mà dreta i a l’esquerra hi té un llibre cap al genoll esquerra”.
Entre els anys 1347-1348, la pesta negra assotà la comarca del Collell, i causà estralls. En els dies del prior Bernart de Casademont (1365-1405), la comunitat benedictina abandonava el cenobi de Santa Maria; i el règim de la casa és lliurat a mossens del clergat secular.
DAVALLADA
La tradició escrita del Collell narra que el 1450, un crim fou la causa de la marxa dels monjos benedictins:“Devers los anys 1450 se va extinguir dit monastir i convent de monjos de San Benet per algun grave escandol que succehí en dit monastir entre los mateixos monjos” (Codern de les curiositats del Collell, 1690).
La hipòtesi d’un abandonament progressiu és la més encertada segons els historiadors. J. Pallés escriu:
“Ignorem per quines causes els monjos benedictins que vivien al cantó del santuari agüeren de traslladar-se a Besalú y com que faltaven a Maria els seus devots mossens, no trigà a faltar-hi també el fervor en el culte, i va decréixer sensiblement la devoció i s’arribà a perdre de tal manera que, profanant el santuari, tancades les portes, oblidada la santa imatge, aquell venerat lloc esdevingué quadra. Conegut l’estat del santuari, el bisbe de Girona es veié en la trista precisió de posar-lo en interdicte (prohibició de celebrar els oficis divins i qualsevol altra activitat litúrgica, llevat en els dies de la Nativitat del Senyor, Pasqua, Pentecosta, Corpus Christi i Assumpció de la Santísima Verge)”.
APARICIÓ DE LA MARE DE DÉU
Al capvespre del dissabte 25 d’octubre de 1483, un humil feligrès del Torn, Miquel Noguer, amb la ballesta a l’espatlla, es dirigí al priorat de Santa Maria a resar les seves oracions:“Acabats els resos davant la porta de l’església, es disposava a aixecar-se el pietós pagès quan fou retingut al seu lloc pels plors i gemecs emesos segons semblava per una nena que es lamentava dins de l’església, la porta de la qual romania tancada.
Intenta estirar la corda de la campana per assenyalar l’oració acostumada, quan de sobte els batents de la porta s’obren de bat a bat, i Noguer es troba davant una nena com de set o vuit anys que a tres passos del llindar per la part interior del temple i vestida amb hàbits de color de neu continuava amb patètiques formes i tristos clams demanant misericòrdia pels pecats del poble
La Nena li manifestà el seu desig que els habitants d’aquells encontorns, és a dir, de les parròquies del Torn, Mieres, Sallent i Sant Miquel de Campmajor esmenessin la seva conducte pagant els delmes i altres drets eclesiàstics, restituint dins del termini de trenta dies tot allò que haguessin adquirit injustament, i que guardessin els diumenges, i que s’abstinguessin de jurar i que complissin els pius llegats i fundacions dels seus avantpassats".
A la suposada declaració presentada davant el vicari general de la diòcesi, el vident afegeix que “l’aparició l’intimidà a avisar també els obrers o administradors de les esmentades feligresies que procuressin per la seva part que l’interdicte fos remogut en trenta dies i que es restituís la capella al culte diví, com també que s’hi celebressin romeries i processons els divendres anant-hi en dejú. Finalment, li ordenà que comuniqués al bisbe de Girona o al seu vicari general el celestial missatge”. I, dit això, desaparegué la Nena dels vestits de neu i la porta es tancà.
Interrogatori
Quan Miquel Noguer acudí al Palau episcopal, el bisbe estava absent i, conseqüentment, contestà les preguntes que li va fer el vicari general.
- A la pregunta de si demanà a la Nena com es deia, contestà tot manifestant que era la Verge Maria.
- A la pregunta de si en desaparèixer aquella visió quedà desconsolat i desvalgut, digué haver quedat molt consolat.
- A la pregunta de si la Nena li revelà que amenaçava el poble amb algun càstig per part de Déu, respongué afirmativament i que l’esmentat càstig, si no s’esmenava el poble, serien grans plagues de glanola (pesta)a
Testament
Miquel Noguer deixà escrit al seu testament que volia ser enterrat davant la porta de l’Aparició.ORIGENS: DAVALLADA / L'APARICIÓ
ESPLENDOR: ADMINISTRACIÓ I GOVERN / AMPLIACIÓ I SALVAGUARDA
DECADÈNCIA
EL SEMINARI-COL·LEGI: NOVA BASÍLICA / GUERRA CIVIL
